Bones Endurers!
Arriba la segona part de l'Enduro de les Salines, he pensat de fer més parts; cada part serà un tram i aquest vindrà seguit del seu vídeo.
L'anècdota de la jornada va ser que anant en cotxe cap a Maçanet, quan passàvem per St. Joan de les Abadesses, amb en David gairebé dormint, es va sentir una explosió. Tots ens vam quedar parats, l’Oscar es pensava que era una roda del cotxe, jo pensava que era en David havia tirat un petard o algú així i en David no sabia que havia passat i no sentia d’una orella. Sí senyors, va petar una de les rodes de la Canyon de l’Oscar, no sabem ben bé que va passar, devia ser defectuosa, però l’espant que ens va fotre era per haver-nos gravat.
Doncs ja ens veus donant la volta, cap al garatge de l’Oscar i agafant una coberta i una camara, i quan vam arribar a Maçanet a canviar-ho tot de pressa i corrents ja que no anàvem sobrats de temps. en el vídeo que penjaré es veu la coberta que va petar, i diu la llegenda que va ser en David qui la va rebentar, ja que no volia que l'Oscar quedés per davant seu en la carrera!
Com ja vaig dir en l'altre article, intentaré explicar com eren les etapes de la carrera.
La primera s'agafava aprop del poble. Hi havia indicacions amb fletxes i trossos de cinta penjats pels arbres, es veien bastant bé, però havies d'estar al cas de no anar pel camí equivocat.
Després de uns 20 minuts seguint les indicacions vam arribar a la primera etapa, hi havia força gent, suposo que ningú volia fer tard. Ens vam esperar uns 20 minutets allà, jo feia estiraments, en David meditava (semblava que s'hagués de posar a levitar), i l'Oscar reia de nosaltres, però tots 3 estàvem bastant tranquils. De cop vam decidir anar-nos equipant i anar cap a la sortida. La sorpresa (sobretot per mi que era el primer dels tres) va ser que un cop allà ens van dir que ja ens tocava. Jo allà tot nerviós, que no em podia cordar el casc, foten-li crits amb en David perquè m'ajudés i l'Oscar com sempre rient de la gent.
Un cop va arribar l'hora de sortir encara estava més nerviós; però el tram, apart d'un parell de trialeres no tenia massa complicació. No era gaire llarg i era bastant ràpid, tenia algun saltet tot i que no el vaig fer per anar una miqueta més ràpid.
Els participants sortien cada 30 segons, i sembla poc però tothom va tant ràpid que amenys que patissis una caiguda era difícil que t'atrapessin o que tu atrapessis a algú. L'etapa durava entre 3 i 4 minuts i quan arribaves abaix ets tot adrenalina.
Un cop fet el tram vaig esperar als meus companys i ja vam conèixer algun altre participant, concretament de Torelló.
En la primera etapa sortíem a les 9'35 h., la segona tenia prevista la sortida a les 10'42 h. Sabeu que vol dir això? Doncs volia dir que ens esperava una bona pedalada per arribar-hi. Era tot pujada, però el camí era ample i estava en bon estat, i el desnivell no era molt alt.
3 o 4 curves abans de l'inici de la segona etapa vam trobar un avituallament en el que hi havia aigua, cola i taronges, i sembla que no però parar 5 minutets a descansar i beure una mica de cola t'ajuda a acabar de fer la pujadeta.
Després de uns 10 minuts d'espera davant de la sortida ja em tocava, i just en aquell moment a en David li van entrar unes ganes de “pixar” tremendes. Endevineu que feia l'Oscar? Doncs sí, riure d'ell!!!
aquesta segona etapa la vaig gravar jo, aviat penjaré el vídeo. El primer tros era bastant lent, amb una curva tancada a 4 metres de la sortida i bastantes roques. A continuació venia una pujadeta que si no portaves embranzida no la superaves, i a dalt d'aquesta un tronc travessat que si no el saltaves tocaves amb el plat.
Després d’unes quantes pedres arribaves a una zona rapideta, amb un salt que estava molt bé i una baixada bastant forta d’uns 2 metres i mig. Continuaves baixant i et trobaves una altra baixada d’1 metre i mig que si no sabies que hi era la passaves molt a poc a poc, ja que semblava que es tallés el camí. A continuació venia una zona ràpida, en la qual s’havia de pedalar i sembla ser que va desaparèixer un senyal que deia que havies de girar a l’esquerra ( quasi tothom es va passar de llarg ); i els que sabien que hi havia la curva aquesta la retallaven amb la qual cosa devien guanyar entre 15 i 20 segons. Després d’una altra zona rapideta amb alguna curva tancada arribaves a un camí ample pel que havies de pedalar una mica fins trobar la següent baixada. D’aquesta segona baixada dins del primer tram només dir que tenia un parell de zones una mica tècniques que s’havien de passar bastant a poc a poc però la resta va ser ràpid i divertit, en el vídeo es veu com vaig passant per entre els arbres i la sensació de velocitat està molt bé. L’únic que vas tant ràpid que quan ve una curva una mica tancada te la menges, jej, com es podrà veure en el vídeo, vaig estar apunt de tirar recte. Tot seguit es pedalava una mica i tornaves a trobar una tercera baixada, la qual passava per entre uns arbres i no sabies ben bé per on passar, tros ràpid, curva tancada, baixadeta fins trobar un rierol i llavors pedalar fins a la meta. Aquest últim tros era el més dur ja que estas cansat de tota la baixada i s’havia de pedalar bastant. En el vídeo es pot veure com atrapo al de davant que molt amablement es va apartar.
Fins aquí la segona etapa endurers, intentaré no trigar a penjar el vídeo d’aquesta.
Salut i força flow!
